Cicle Alternatives al Sistema, 3 de nov: Sobirania financera per als ciutadans, més enllà de les elits enriquides

ALTERNATIVES AL SISTEMA.Què passaria si visquéssim en un sistema on els ciutadans tinguéssim sobirania financera? Si poguéssim decidir com es gestionen els recursos financers i el crèdit en la nostra societat en comptes de que això ho fes una elit enriquida com ara, estaríem avui en crisi?

L’economista Susana Martín Belmonte presenta al CICLE ALTERNATIVES AL SISTEMA del pròxim dijous 3 de novembre  l’R-Economia i la sobirania financera ciutadana. Martín Belmonte ha desenvolupat les bases d’un nou sistema monetari i financer, l’R-economia, on els ciutadans poden exercir el poder financer a través de l’exercici d’una sèrie de drets que ara no estan reconeguts. La sobirania financera és la capacitat de participar en la presa de decisions que tenen lloc en l’esfera de la gestió dels recursos financers i el crèdit.

El poder financer que avui domina el món no està a l’abast de la ciutadania, ja que la sobirania financera no està reconeguda. L’R-economia que proposa Martín Belmonte no és només un sistema monetari i financer alternatiu que incorpora notables millores tècniques, és un sistema en què el respecte a la sobirania financera dels ciutadans és possible.

Segons Martín Belmonte, de tots els enganys als quals està sotmès l’ésser humà, el més grandiós té per objecte el sistema monetari i financer actual. L’engany consisteix en pretendre la neutralitat d’aquest sistema, la seva presumpta independència de qualsevol ideologia. De fet, els principis sobre els quals es basa la teoria econòmica actual són eines per a l’opressió.

Moltes de les premisses sobre els diners i el crèdit estan desfasades, no tenen en compte el potencial que ofereixen els diners digitals, ni l’abandonament del patró or, ni internet, que han canviat de forma radical les circumstàncies en què es desenvolupa el sistema econòmic. Aquestes premisses desfasades justifiquen el capitalisme, el sistema en què els éssers humans, empreses i països competeixen pel capital.

Per a l’economista, aquest canvi de circumstàncies, sobretot l’accés a internet de bona part de la ciutadania i la web 2.0., comporta també noves oportunitats d’emancipació en el pla financer i social.

Si vols saber més … vine a la xerrada!

Entra AQUÍ per conèixer les altres xerrades del CICLE ALTERNATIVES AL SISTEMA.

Tags: , , , ,

One Response to Cicle Alternatives al Sistema, 3 de nov: Sobirania financera per als ciutadans, més enllà de les elits enriquides

  1. JesRICART on %d 24UTC %B 24UTC %Y at %H:%M 07Mon, 24 Oct 2011 19:08:21 +000021.

    El debat sobre crisi financera i la hipòtesi d’ una sobirania ciutadana sobre les seves finances necessita reprendre el concepte central del significat de dos coses: el del diner i el de la capitalització. El diner (el bitllet de banc per precissar-ho encara més) es un document escrit portador o representatiu de valor però no te cap valor en ell mateix. Es paper imprès que a diferencia d’ altres fulletons, octavetes o butlletes, aquest permet comprar coses, es a dir intercanviar-lo per objectes. Mentre el diner no quedi limitat a aquesta funció portadora de representatitivitat de valor, tan si està en mans de financers especulatius com si ho està de consumidors o compradors independents, si els uns i els altres no s’ ajusten a conductes ètiques de no especular amb ell, el problema de de la depreciació i de la inflació no es resoldrà. En quant a la capitalització, el principi molt entenidor que es el que posa el mitjà material per endegar un projecte o una empresa, també és que els beneficis permeten recapitalitzacion del propi projecte o per invertir en altres. Un capital no invertit i deixat en espera per millors operacions de negoci és un potencial de recursos malmès en contra de la situació general. El diner neix per la seva circulació, tan aviat s’ interromp o es para, una part de la societat (la coneguda, la del mercat capitalista) queda aturada. Es el que està passant a la crisi financera actual, derivada a econòmica i productiva, i finalment social. La funcio transicional del diner (el de butxaca, el de cada dia, el de la paga mensual) i del capital es fonamental .Retenirlo (pensem en la imatge de l’ usurer medieval) per deixar-lo i per cobrar-li i no fer-li un altrecosa es ja un principi no dedontológic de l’ economia però sí una consequência directa de les psicologies ambicioses d’ una societat que no s’a caba d’ aclarir. Abans de que es repensi tot un model econòmic (amb banca ètica i nacionalització de la banca no caient en oscilacions d’ interessos especulatius) es poden incentivar protoips de funcionament del diner com document de representació de valor (es a dir d’ energia real i contable, de treball productiu) a escales petites. L’ eclosió dels banc del temps proporciona avui una xarxa extensa on implementar formules detransaccions fent servir una representació documental sense passar per l’ us de l’ euro. Tot i que es una economia domèstica i a petita escala serveix o serviria per fer una pedagogia pràctica de cooperació social i laboral mutua sense donar lloc a l’ enemic principal: el poder especulatiu, que per desgracia li neix al paio mes cínic però també a l’ altruista mes convençut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Projectes i campanyes

BC
delibera

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb


Categories