Si el risc financer és públic, el sistema financer també ho ha de ser: R-economia i sobirania pel ciutadà

ALTERNATIVES AL SISTEMA. Una quarantena de persones van assistir aquest dijous a la presentació de “l’R-Economia i la sobirania financera ciutadana” de l’economista Susana Martín Belmonte dins del CICLE ALTERNATIVES AL SISTEMA de nova. Martín Belmonte ha desenvolupat les bases d’un nou sistema monetari i financer, l’R-economia, on els ciutadans poden exercir el poder financer a través de l’exercici d’una sèrie de drets que ara no estan reconeguts. La sobirania financera és la capacitat de participar en la presa de decisions que tenen lloc en l’esfera de la gestió dels recursos financers i el crèdit.

L’R-economia es basa en la premissa que l’actual sistema tendeix a privatitzar els guanys i a socialitzar les pèrdues, donat que, tot i que es pressuposa que els mercats exigeixen responsabilitat individual, a l’hora de la veritat, quan hi ha disfuncions, s’espera que siguin els Estats els qui paguin els deutes que els privats han assolit i que no han pogut pagar. Un exemple clar és la crisi actual, que va ser provocada per especulacions financeres privades i que estan pagant ara els ciutadans de tot el món.

Una altra premissa és que els interessos dels deutes provoquen una tendència a un creixement infinit, a l’endeutament insostenible i al col·lapse del sistema perquè sempre el volum del deute serà més gran que el volum de diners per tornar-lo. Als únics que beneficia aquesta situació és al menys de l’1% de la població que controla els recursos econòmics.

Si el risc financer és públic, el sistema financer també ho ha de ser

Per a Martín Belmonte, si, d’una banda, el risc financer és públic perquè les pèrdues es socialitzen (les paguen els ciutadans), cal que els criteris que regeixen el sistema financer també siguin públics. La sobirania financera ciutadana consisteix en això, en què el criteri per assignar crèdit sigui el interès general.

I, si de l’altra banda, el interès porta al col·lapse perquè és insostenible, cal que desaparegui el interès, que se substitueixi per informació, per diners digitals i informatitzats que permetin dosificar els diners en l’economia. A més, cal que el diner es faci servir com a capital, que financi només l’economia productiva i d’aquesta manera desapareixerien el crèdit a l’especulació, les bombolles especulatives i les crisis financeres.

L’R-economia aprofita les millores tecnològiques, l’accés a Internet de bona part de la ciutadania i la web 2.0., com a eines d’emancipació en el pla financer i social. Així, amb eines de gestió potents, que permetessin tenir informació molt complerta, es podria aconseguir que la quantitat de diners en el sistema estigués sempre suportada per béns i serveis reals. La R-economia es basa en un sistema monetari dinàmic, els diners es crearien per posar en marxa una determinada producció/servei, i es destruirien quan el producte/servei estigués venut/realitzat.

Poder financer pel ciutadà: democràcia real

El més nou d’aquest sistema és que permetria realment que els ciutadans prenguessin les decisions financeres: quines activitats estan vetades, per exemple, l’especulació, tenir llistats de béns que cal produir i mals que cal evitar; aprovació d’activitats que necessiten crèdit (es donaria a les activitats que obtinguessin avals socials, que donessin suport a la comunitat, que fossin necessàries i tinguessin un pla de negoci viable); i finalment, gràcies a les tecnologies de la informació, els ciutadans podrien activar el finançament perquè els diners passessin al productor si compleix els requisits estipulats.

En el sistema actual l’esfera monetària i financera queda fora de la decisió dels ciutadans i és precisament la que decideix quines polítiques s’apliquen als països, com s’està demostrant amb l’ofensiva dels mercats a Europa i la crisi grega.

A més, el ciutadà que considerés que no s’estan fent les coses correctament, podria abandonar el sistema, donar-se de baixa amb un clic de ratolí, cosa que ara és bastant difícil d’aconseguir.

Fes clic AQUÍ per saber quin serien alguns dels teus drets en l’R-Economia.

Intercanvi d’idees amb la resta de participants del Cicle

Després de la presentació de Susana Martín Belmonte es va obrir un torn de paraules en què van participar la resta de persones que presentaran les seves iniciatives en el Cicle Alternatives al Sistema. L’intercanvi d’idees entre ells, Susana Martín i el públic assistent va permetre posar en relació les idees innovadores d’uns i altres i veure com es poden anar encaixant per crear un sistema alternatiu al que vivim.

Tags: , , ,

5 Responses to Si el risc financer és públic, el sistema financer també ho ha de ser: R-economia i sobirania pel ciutadà

  1. JesRICART on %d 05UTC %B 05UTC %Y at %H:%M 02Sat, 05 Nov 2011 14:14:02 +000002.

    La sobirania finacera sona com bona idea i l’ argumentació de socialitzar els guanys bancaris (ja que s’ ha imposat el concurs d’ auxili de la societat pagant-li els forats als banquers des de la seva declaració de crisi financera, socialitzant aixi les perdues d’ aquests) encara més. Per això hi hauria d’ haver no sols presió social suficient sinó una legislació adient en referencia a aquest nou paràmetre en definitiva d’autogestió dels recursos econòmics. La pregunta és ¿si hi prou força per accedir a aquesta situació no hi hauria també força per acabar amb la banca privada i nacionalitzar-la? L’ actual discusió sobre finançament que arrenca amb la crisi financera del 2008 i continua amb la crisi social (de treball, de producció i de falta de crèdit fluïd) ha configurat una oportunitat conjuntural envejable (malgrat la disort que corrren millons de persones) per discutir-li al sistema capitalista la seva validesa i per replantejar una nova manera d’ esser, d’ esser huma, per viure en un altre projecte de fel.licitat colectivba fora del consum, fora de l’ especulació, fora de l’estalvi tal com se’ ns ha esperonat constanment i fora de la tenencia de patrimoni privat como objectiu central de cada biografia. Les lliçons principals a extreure d’ aquesta crisi son o seràn mes de carácter psicològic i filosòfic que no pas politic o econòmic. Es tracta de canviar el mon i la noció que hi imperen del capital i dels diners. Això també passa per canviar la relació de cada usuari/a amb aquests medis. Mentre no es posin a prova -i es faci sobre tot des de la base social i les seves iniciatives- nous protocols d’ intercanvi de treball i de productes que no passin pel diner oficial (per l’ euro), no s’ implementarà una alternativa no ja a la incertesa que dona aquest sino també a la incertesa general d’ un futur estable. Una sobirania financera a escala interindividual passaria més que pel control del banc creditor i de custodia del diners pero un sistema de pagarès nominalitzats la representació del valor dels quals no variés. Això seria possible documentant les seves referencies a temps-treball i no a cap altre moneda en circulació sotmesa permanentmente a l’especulació i per tant a la devaluació. ¿Sería possible a la llarga viure en un mon sense diners, d’ acord a la cosmovisió tan alucinant com idealista, d’un cert anarquisme? Sí, ho seria, passant per una etapa presumiblement força llarga en que productors, compradors y venedors confiessin en un sistema autònem d’ intercanvi documentat (o sigui, garantit) de treballs, és a dir d’ energies.

  2. […] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del 3 de novembre: Si el risc financer és públic, els criteris i les prioritats del sistema financer també ho han de ser. […]

  3. […] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del 3 de novembre: Si el risc financer és públic, els criteris i les prioritats del sistema financer també ho han de ser. […]

  4. […] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del 3 de novembre: Si el risc financer és públic, els criteris i les prioritats del sistema financer també ho han de ser. […]

  5. […] en altres sessions anteriors del Cicle d’Alternatives al Sistema, tals com la de Decreixement, Sobirania financera, Democràcia econòmica, entre […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Projectes i campanyes

BC
delibera

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb


Categories