Un total de 105 empreses militars i de seguretat privades operen a Iraq des del 2003 sense legislació que les pugui controlar

NOVIOLÈNCIA ACTIVA. L’Institut per la Noviolència Activa de Nova ha presentat els resultats de la investigació “La Privatització de la guerra, Violència i Empreses militars de seguretat privades”. Segons l’informe existeixen un total de 105 Empreses Militars i de seguretat privada que han estat presents a l’Iraq des del 2003. Un total de 45 multinacionals són dels EEUU, 13 de Gran Bretanya, 16 d’Iraq, i 11 empreses extractores (construcció i logística) que guarden relació directa amb les EMSP. Els autors també tenen constància d’empreses localitzades a Alemanya, França, Sudàfrica, i Israel, entre d’altres països.

 L’empresa espanyola amb seu a Gibraltar, Servicio Global de Seguridad e Inteligencia, és una EMSP i consta que proveeix serveis de seguretat a un partit polític del Kurdistan. S’estima que per oferir els seus serveis aquestes empreses poden arribar a generar uns beneficis de fins a 15.6 billons de dòlars a l’any, com va obtenir l’empresa L3 Communication l’any 2009. Molts dels empleats d’aquestes empreses cobren sous que poden arribar fins als 2.000 dòlars diaris.

 L’estudi l’ha realitzat un equip d’investigació internacional format pels advocats Dra.Leticia Armendáriz i Sr.Jordi Palou-Loverdos, junt amb dos investigadors jurídics iraquians (els seus noms es mantenen en l’anonimat per qüestions de seguretat). L’acte l’ha presentat el Sr.Felip Daza com a co-director de l’Institut per la Noviolència Activa de Nova, junt amb els dos autors de l’informe.

L’estudi revela la gran influència d’aquestes empreses tant en el govern iraquià com en l’economia del país, així com el gran impacte que exerceixen sobre els drets humans dels ciutadans i ciutadanes iraquianes. Aquestes empreses tot i presentar-se públicament com a empreses de seguretat, exerceixen funcions que la legalitat internacional estableix com a pròpies d’òrgans militars com per exemple protecció de persones, logística, recull d’informació, protecció d’edificis, interrogatoris a individus considerats “terroristes”, intervenció en hostilitats i feines d’intel·ligència militar.

Aquestes funcions però, al no estar regulades per cap òrgan legislatiu, fa que es produeixin sèries i constants vulneracions dels drets humans.

L’advocat Jordi Palou afirma que han investigat i documentat des de casos severs de presoners que han sigut víctimes de tortures, fins a grups de les EMSP que disparen indiscriminadament a civils. Les víctimes no només són ciutadans iraquians, moltes vegades són empleats de les pròpies empreses de seguretat que han estat víctimes d’agressions sexuals, abusos i fins i tot tràfic d’éssers humans, així com violacions de la sobirania i corrupció.

Quasi totes les entitats estrangeres a Iraq contracten els serveis d’aquestes empreses

Durant el conflicte i l’ocupació posterior, pràcticament la totalitat d’entitats estrangeres presents al país com governs, organitzacions internacionals, agències humanitàries, ambaixades dels governs, mitjans de comunicació com la BBC, i altres empreses privades han utilitzat els serveis de les Empreses Militars i de seguretat privada (EMSP), per garantir la seguretat del seu personal i les pròpies instal·lacions. Tot això, com diu l’autora de l’informe Leticia Armendáriz, ens fa pensar en la guerra d’Iraq com un conflicte que ha suposat un gran negoci d’empreses de la guerra. No existeix cap precedent anterior a Iraq respecte a la contractació massiva d’aquestes empreses.

Davant d’aquest panorama social i polític tan complex, és necessari qüestionar-se quines eines té la legalitat internacional per combatre i regular les accions d’aquestes empreses junt amb el seu personal.

“No es vol prohibir les empreses sinó regular-les. Analitzar aquesta situació fàctica, veure com ha evolucionat i donar-li un marc legal (…) ja posseïm tractats de Drets Humans i Regulacions de dret humanitari, el que passa és que s’han d’aplicar. “ Leticia Armendáriz

El director de l’informe Jordi Palou ha informat de la relació directa que té aquesta situació amb l’estratègia militar que va exercir el govern dels EEUU després dels atemptats de l’11-S. Així es va crear la Extraordinary Retition (Guantánoamo, Afganistán, Iraq) per plasmar que EEUU no confia amb els instruments de dret internacional apel·lant a la seva lentitud i el fet que són massa garantistes. Així s’opta per anar directe, i és en aquest marc on es fan servir les EMSP pel fet que són més eficients, de ràpida mobilització i no es necessita l’aprovació parlamentària com en el cas dels exèrcits. Així doncs aquesta llei es crea per dotar d’immunitat a aquestes empreses.

Fins el moment no existeix una instància judicial internacional que pugui jutjar a empreses privades. Així doncs l’estudi esmenta que són els Estats de procedència d’aquestes empreses els que han d’assumir la responsabilitat de les actuacions d’aquestes empreses i l’exigència de la responsabilitat penal del seu personal, doncs ja no es tracta de mercenaris tradicionals sinó d’unes empreses que ofereixen estratègies noves relacionades amb els mercenaris però amb faccions molt diferents, que el converteixen en un problema molt més global.

Els investigadors fan una crida a que s’apliquin adequadament els instruments ja existents per regular aquesta perillosa situació i actuació d’aquestes empreses. L’1 de gener marxaran totes les tropes militars de l’Iraq, no obstant la contractació d’aquestes empreses no ha fet més que augmentar. Aquest fet vaticina que en la reconstrucció i futur d’Iraq aquestes empreses jugaran un rol protagonista si els Estats no ho aturen.

ACCEDIU AQUÍ A L’INFORME COMPLERT

ACCEDIU AQUÍ AL RESUM EXECUTIU DE L’INFORME

—————————————————————————————————–

Sobre els autors:

Jordi Palou-Loverdos: advocat, mediador i consultor per a la resolució de conflictes a nivell nacional i internacional. Actualment exerceix com a co-director d’AEQUITAS ( Centre de Mediació i Resolució pacífica de Conflictes). És docent de Mediació, Resolució de Conflictes i Justícia Transicional a vàries universitats. El 2009 va tenir una menció especial per part del Premi de la Pau del govern català per la seva recerca titulada “Justícia Internacional, el pillatge de guerra, drets humans i multinacionals”, per la Oficina de promoció de la Pau i els drets humans per la Generalitat de Catalunya 2010. És representant legal de víctimes catalanes espanyoles ruandeses i congoleses en la iniciativa de justícia universal per crims internacionals a Àfrica central davant dels tribunals espanyols. Crims de guerra contra espanyols, ruandesos i congolesos a l’Àfrica central, Revista Electrònica d’Estudis Internacionals (2007). Facilitador del diàleg intraruandès.

Leticia Armendáriz: advocada col·legiada a l’il·lustre col·legi d’advocats de Barcelona (ICAP), especialista en dret internacional i humanitari i membre de la subcomissió de Justícia penal i internacional. Exerceix de professora consultora de dret internacional i humanitari a la Universitat Oberta de Catalunya. Va exercir d’advocada visitant a la Cort Inter-americana dels Drets Humans (2008-2009) i també va efectuar d’investigadora visitant al CICR (Center for Internaational Conflict Resolution) a Columbia University (2006).

Sobre Nova i l’Institut per la Noviolència Activa

Nova és una associació independent i sense ànim de lucre que promou iniciatives d’innovació social per generar noves pràctiques i models que facin transitar la societat cap a un món més just i sostenible.

L’Institut per la Noviolència Activa es una iniciativa de Nova, que té per objectiu dona suport a estratègies de construcció de pau i moviments noviolents a nivell internacional. La principal àrea d’intervenció es Orient Mitjà i Nord d’Àfrica on promou accions d’investigació, formació i incidència política per la defensa dels drets humans, la seguretat humana i la democràcia. L’Institut compta amb una xarxa d’experts, defensors de drets humans i activistes a Asia, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa, donant suport a moviment noviolents que treballen per la transformació noviolenta dels conflictes i desenvolupant mecanismes d’intervencions civils de pau per protegir als sectors de la població més vulnerables en situació de conflicte violent.

Més informació i sol·licitud d’entrevistes:

Laila Serra – Comunicació

laila@nova.cat

(+34) 93.551.32.92

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Projectes i campanyes

BC
delibera

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb


Categories