Democratitzar el treball i socialitzar el capital són els pilars en què es basa la Democràcia Econòmica

Antoni Comín va presentar aquest dijous la Democràcia Econòmica en el Cicle Alternatives al Sistema de Nova. Dos són els pilars en què es basa aquest nou sistema econòmic: democratitzar el treball i socialitzar el capital. Segons Comín, la Democràcia Econòmica és una de les cinc o sis formes de socialisme de mercat que s’han teoritzat en els darrers vint anys i que va proposar el filòsof i economista David Schweickart. Comín, juntament amb més de 30 autors, ha publicat el llibre Democràcia Econòmica a l’editorial Icària.

La Democràcia Econòmica es basa en una tercera forma de propietat que no és ni l’estatal ni la privada (capitalisme), sinó la propietat social. Segons apunta Comín, l’alternativa al capitalisme serà un sistema de mercat. Però per aconseguir-ho, primer cal desacoblar els conceptes economia de mercat i economia capitalista. Sovint s’acostumen a fer servir com a sinònims, però no ho són, ja que pot existir una economia de mercat basada en la propietat social i no en la propietat privada, com fa el capitalisme.

Aquesta economia de mercat que es basa en la propietat social, Schweickart l’anomena socialisme de mercat, fent servir el terme socialista com a definidor del fet que la propietat sigui social. Això vol dir que el capital és de tots i les empreses tenen el dret a fer-lo servir, però no pas a posseir-lo.

La propietat estatal dels mitjans de producció és difícilment compatible amb el mercat, però Comín apunta que la propietat social podria ser compatible amb el mercat, amb el mercat “de veritat”, el plural, amb el que els “liberals honestos del XIX somiaven”, amb molts oferents i demandants, és a dir, aquell mercat que no existeix en la pràctica actualment.

Sistema financer no capitalista

El sistema que proposa Schweickart i que va presentar ahir Comín inclou també un sistema financer no capitalista. Com la propietat és social i no privada, els tipus d’interès, la rendibilitat de les inversions i el creixement dels estalvis no poden ser els criteris que guiïn el sistema financer en la Democràcia Econòmica.

De manera que els fons que han de nodrir un sistema financer no capitalista no poden procedir de l’estalvi particular, per això el sistema financer no capitalista construeix els seus fons a base d’impostos a les empreses. Això no implicaria escassetat del capital, perquè el flux de capital dependria de l’impost que es tributés. I no es donarien crèdits a les empreses, sinó subvencions que no s’haurien de tornar.

El fet més important d’aquest sistema financer és que els criteris per atorgar les subvencions poden ser socialistes, són els criteris que determina una societat democràtica i, per tant, es pressuposa que seran beneficiosos pel conjunt dels ciutadans.

Competència defensiva, no ofensiva

Un dels punts que pot ser dèbil d’aquesta teoria és que si tot es basa en el mercat i el valor principal d’aquest és la competència, des del punt de vista cultural pot quedar una mica desvirtuat aquest sistema. Per això Comín va explicar que la competència, en la Democràcia Econòmica, és defensiva, no ofensiva. Les empreses no competeixen entre sí per aconseguir com sigui els beneficis més alts i créixer més i més, sinó que competeixen només per aconseguir subsistir i mantenir un bon nivell de productivitat, innovació i satisfacció pels treballadors.

De la teoria a la pràctica

Després d’aquesta explicació del que és en la teoria la Democràcia Econòmica, Comín va voler emfatitzar que en l’actualitat ja es poden posar en marxa algunes iniciatives que tenen a veure amb algun dels dos pilars en què es basa: democratització del treball i socialització del capital. Alguns exemples són el cooperativisme, la banca ètica o el consum responsable. Alhora Comín va imaginar com s’haurien de reinventar alguns sectors com els sindicats o els treballadors autònoms per poder caminar cap a aquest nou sistema econòmic.

Caldria, a més, que totes aquestes alternatives que ja funcionen s’anessin connectant en un circuit integrat que seria el mercat social.

Finalment, Comín va recordar que un nou sistema com la Democràcia Econòmica només el pot dur a la pràctica la societat civil, que s’ha d’autoorganitzar per liderar aquests canvis, ja que, va assegurar, no es faran des dels governs. De fet, va afegir que aquest nou sistema econòmic no quadraria bé amb l’actual sistema polític de democràcia representativa de partits, sinó que caldria una democràcia participativa.

 

Nova-Innovació Social va iniciar el passat 3 de novembre el Cicle Alternatives al Sistema, amb l’objectiu de compartir coneixements amb la ciutadania activa que cerca propostes innovadores per a la transformació social.

 

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del 3 de novembre: Si el risc financer és públic, els criteris i les prioritats del sistema financer també ho han de ser.

 

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 15 de desembre: La Cooperativa Integral Catalana, una alternativa global i real al sistema polític i econòmic dominant.

Tags: , , , , , , ,

2 Responses to Democratitzar el treball i socialitzar el capital són els pilars en què es basa la Democràcia Econòmica

  1. […] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 12 de gener: Democratitzar el treball i socialitzar el capital, pilars en què es basa la Democràcia Econòmica.  […]

  2. […] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 12 de gener: Democratitzar el treball i socialitzar el capital, pilars en què es basa la Democràcia Econòmica.  […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Projectes i campanyes

BC
delibera

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb


Categories