Reduir el consum, la producció i l’explotació laboral en el treball, objectius per caminar cap a una societat del decreixement

ALTERNATIVES AL SISTEMA. El passat dijous dia 1 de març, François Schneider, acompanyat per Filka Sekulova i Marta Conde, membres de l’equip de Recerca i Decreixement, va presentar el model de decreixement, el qual es basa en reduir el consum i la producció creixent (en els països rics), així com també reduir l’explotació  humana en el mercat laboral.

Schneider va comentar que el decreixement té el repte de ser una alternativa a l’actual societat de consum, la qual es basa en un creixement econòmic desmesurat. A més,  aquest model pretén anar més enllà de la crítica del PIB i sorgeix per combatre  la problemàtica de l’augment del consum i la producció, però també per l’agreujament del problema de l’explotació laboral de les persones. Altrament, el decreixement és un model que té per objectiu fomentar una democràcia col·lectiva.

El ponent d’origen francès, F. Schneider,  va comentar els resultats d’un estudi que està duent a terme Filka Sekulova (membre de l’equip de Recerca i Decreixement) sobre el creixement econòmic. Una de les conclusions d’aquest estudi va ser que el 60% dels enquestats (mostra de 840 persones) va dir que no estava a favor del creixement econòmic actual, i solament un 18% creia en el creixement. Per tant, aquestes dades permeten creure que es pot anar cap a una societat del decreixement.

Scheneider situa la base del decreixement en produir  i consumir menys en països rics i en el món sencer, i amb l’objectiu de treballar també en l’imaginari col·lectiu local i global, ja que el decreixement és una decisió democràtica col·lectiva. Segons el ponent, el decreixement el fonamenten moltes inquietuds i fonts: democràcia, noviolència, igualtat, ecologia, bioeconòmica, ecologia, el significat de la vida, etc.

Una d’elles, l’economia ecològica, és una font important per fomentar el decreixement: cada vegada hi ha menys disponibilitat de recursos, ja que trobem uns límits (coneguts com a pics) i Scheiner ho va emprar per reforçar la idea que aquests pics són el motiu per ser conscients per decréixer.

Una altra inquietud important que va destacar va ser la crítica al desenvolupament , a on hi ha situats autors com Rist, i que ressalten el fet que no es té en compte l’individu com a ésser aportador de capacitats, solament com a ésser econòmic (homo oeconomicus).

Jevons com a referent per al decreixement

Schneider va emprar la tesi de Jevons per questionar la idea de progrés econòmic. Jevons s’oposava a la visió economicista clàssica i demostrà matemàticament que la millora de l’eficiència permetia que la gent usés menys quantitat de recursos. Per tant,  augmentar l’eficiència disminueix el consum però incrementa l’ús del model, la qual cosa provoca un increment del consum global.

Així doncs, per una banda es dóna un procés d’intensificació,és a dir, produir dins els límits (la qual cosa dóna una efecte rebot), i per altra, un procés d’extensificació, expandint fora dels límits (creixement del model).

En línies generals, l’efecte rebot (intensificació) genera:

-          Eficiència tècnica (produir més dins els límits)

-          Productivitat laboral (produir més amb la mateixa quantitat d’hores)

-          Optimització d’infraestructures (més cotxes amb les mateixes carreteres)


Estratègies de decreixement

Una de les principals estratègies presentades pel ponent van ser la de les innovacions frugals, estratègia que se situa dins l’efecte rebot (decréixer i maximitzar eficiència dins els límits de consum i producció) i fa referència a aquelles accions per integrar uns límits de producció i consum i alhora generar polítiques locals i globals per afavorir el decreixement.

No obstant, Schneider va comentar que calia combinar diverses estratègies tals com:  accions anti-creixement, accions alter-sistema, treballs intel·lectuals, transformació d’algunes institucions, desafiar-les i superar-les  i polítiques de no-creixement.

Per dur a terme aquestes estratègies F. Schneider va esmentar que les assemblees o grups petits eren les principals formes d’organització més democràtiques per treballar  temes concrets a nivell local i generar accions.

François Schneider es va centrar, tot seguit, en 3 àmbits a on calia decréixer:

- Abandonament de moltes infraestructures a gran escala com plantes nuclears, incineradores, etc.

-Limitació de recursos naturals. En aquest sentit, es va citar un exemple  pràctic de la forma de limitar recursos: en un territori a l’Equador han respectat deixar el petroli al subsòl, procés en aquella zona es coneix amb el nom de la yasunització i diversos  països han pagat per afavorir aquesta acció.

-Eliminació dels diners i crear monedes més locals, i així permetre tenir més capacitat financera per explotar menys les persones i els recursos.

Finalment, va tancar la conferència fent dues propostes de canvi cap al decreixement: Promoure accions que fomentin el localisme obert, és a dir, reduir la distància entre el produir i el consum i crear polítiques integrades per reduir jornades laborals.

Veure fragments del vídeo de la xerrada, aquí

Nova-Innovació Social va iniciar el passat 3 de novembre el Cicle Alternatives al Sistema, amb l’objectiu de compartir coneixements amb la ciutadania activa que cerca propostes innovadores per a la transformació social.

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del 3 de novembre: Si el risc financer és públic, els criteris i les prioritats del sistema financer també ho han de ser.

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 15 de desembre: La Cooperativa Integral Catalana, una alternativa global i real al sistema polític i econòmic dominant.

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 12 de gener: Democratitzar el treball i socialitzar el capital, pilars en què es basa la Democràcia Econòmica. 

Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 2 de febrer: Democràcia inclusiva, una nova forma d’organització social basada en la participació directa i igualitària

Tags: , , ,

7 Responses to Reduir el consum, la producció i l’explotació laboral en el treball, objectius per caminar cap a una societat del decreixement

  1. Cicle Alternatives al Sistema | Nova on %d 13UTC %B 13UTC %Y at %H:%M 04Tue, 13 Mar 2012 16:01:17 +000017.

    [...] març. Decreixement. François Schneider, Marta Conde i Filka Sekulova. Recerca & [...]

  2. Crònica de la xerrada sobre decreixement a nova innovació social | decreixementacampadabcn on %d 13UTC %B 13UTC %Y at %H:%M 05Tue, 13 Mar 2012 17:28:36 +000036.

    [...] el decreixement és un model que té per objectiu fomentar una democràcia col·lectiva. (anar a la pàgina de nova per llegir més) Share this:TwitterFacebookMe gusta:Me gustaSé el primero en decir que te gusta esta post. Esta [...]

  3. JesRICART on %d 14UTC %B 14UTC %Y at %H:%M 12Wed, 14 Mar 2012 12:21:32 +000032.

    Durant segles els indicadors de progrés al món sencer s’han mesurat en base a les xifres atorgant el vist i plau als grans numeros i el repudi als numeros que feien curt o eren vermells. El llistó amb el que es continua mesurant allò de paisos rics i pobres també es refereix a les rendes per càpita i al gruix de la circulació de capital i de tones de producció i consum en tots els sectors. L’ esbiaix d’ aquest punt de mira ha consistir en una greu confussió: la de les xifres quantitavies amb els beneficis derivats.
    El planeta està posant els límits al que la incapacitat humana generalitzada li costa tant d’ entendre. El progrés no passa per tenir mes sinó per aprofitar-ho tot de millor manera. Progres es qualitat de vida no quantitat de coses.Una nova filosofia del decreixement es fa necessaria com profilaxi del despilfarro aixó com donar-li una oportunitat al medi ambient a que es refaci. Un altre economia és possible a partir de plannings per la reutilització i reciclatge dels materials fins ara produits i acumulats i que fan nosa. Serà possible en quant al paràmetre-parany del benefici sigui substituit a escala universal pel paràmetre alternatiu de gaudi-creativitat. L’ examen precis de la producció de cada muntatge productiu haurà de passar per criteris de racionalització en funció a necessitats reals i que es puguin cobrir de maneres no perjudicials en lloc de fer-ho passar -com s’ està fent fins ara- per raons de domini del mercat i de subordinació dels individus com anatomo-robots que s’ ho empassin tot (en el sentit literal de menjar i fer senrvir tots els productes en circulació). La il.logiva del regne de la hiperproducció es que mai posa un limit, sempre tendeix a un mes i més degut a la voracitat per copar mercats i per guanyar calés. En quant això deixi de ser el motor tan generalitzat dels afers humans l’ oportunitat al disseny d’ una nova persona humana serà possible.

  4. Cicle Alternatives al Sistema 29M. Sessió especial: “Fem vaga i +: construïm alternatives” | Nova on %d 20UTC %B 20UTC %Y at %H:%M 12Tue, 20 Mar 2012 12:12:32 +000032.

    [...] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 1 de març: Reduir el consum, la producció i l’explotació laboral en el treball, objectius per caminar cap a una societat del decreixement Comparteix: [...]

  5. Sessió especial Cicle Alternatives al Sistema 29M “Fem vaga i +: construïm alternatives” | Nova on %d 12UTC %B 12UTC %Y at %H:%M 02Thu, 12 Apr 2012 14:42:55 +000055.

    [...] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 1 de març: Reduir el consum, la producció i l’explotació laboral en el treball, objectius per caminar cap a una societat del decreixement Comparteix: [...]

  6. [...] presentades en altres sessions anteriors del Cicle d’Alternatives al Sistema, tals com la de Decreixement, Sobirania financera, Democràcia econòmica, entre [...]

  7. [...] Mira AQUÍ la nota i el vídeo sobre la xerrada del dia 1 de març: Reduir el consum, la producció i l’explotació laboral en el treball, objectius per caminar cap a una societat del decreixement [...]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


Projectes i campanyes

BC
delibera
no violencia

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb