Mahmud al Sarsak serà alliberat després de més de 80 dies en vaga de gana

NOVIOLÈNCIA ACTIVA. El futbolista palestí Mahmud al Sarsak, que portava més de 80 dies en vaga de gana en una presó israeliana per protestar per romandre arrestat sense càrrecs, ha acceptat posar fi al seu dejuni a canvi del seu proper trasllat a un centre hospitalari i la seva posada en llibertat el proper 10 de juliol, segons ha informat el seu advocat a diverses agències de notícies internacionals.

Al Sarsak, de 25 anys d’edat i membre de l’equip de futbol nacional palestí, va ser detingut en aplicació de la denominada llei contra “combatents il•legals”, que permet a l’Estat hebreu detenir i empresonar a sospitosos de terrorisme sense necessitat de presentar càrrecs en contra seva. A més, el futbolista ha passat tres anys a la presó en règim de detenció administrativa, sense que es presentessin els càrrecs que justifiquen la seva privació de llibertat.

El seu cas és l’últim d’una sèrie de vagues de gana protagonitzades per presos palestins per denunciar les condicions del seu processament i el seu empresonament.

Durant el temps que Al Sarsak ha estat en vaga de fam, diversos futbolistes espanyols, Javier Paredes (Saragossa), Antonio López (Atlètic de Madrid), Carlos Gurpegui (Athletic), Patxi Puñal (Osasuna), César Cruchaga i Juan Iribarren (expreparador fisico amb la Selecció de Mèxic) manifestaren  la seva solidaritat amb el futbolista palestí. D’aquesta manera es feia més forta la pressió internacional que diverses ONG’s duen a terme contra la política israeliana als Territoris Ocupats Palestins.

Mahmud Al Sarsak ha perdut un 33 per cent del seu pes corporal; amb un pes original de 76 quilos, el seu pes actual és de 51 quilos. Però, encara li han quedat forces per recordar que dos companys seus, Akram Rikhawi i Samer Al-Barq, continuen en vaga de fam contra la detenció administrativa.

Si bé la detenció administrativa està permesa en virtut del dret internacional humanitari, ha de ser utilitzada solament sota circumstàncies excepcionals, ja que atempta contra els drets humans fonamentals, inclòs el dret a un judici just. En efecte, la negació d’un judici just constitueix una “infracció greu” de la Quarta Convenció de Ginebra, una de les formes més greus de crims de guerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


Projectes i campanyes

BC
delibera

Iniciatives socials

EducarxTransformar

Educar per Transformar

Mai més una bombolla

Mai més una bombolla

Vídeo destacat

Compareixença d'Ada Colau al Congrés dels Diputats



Què fem

Col·laborem amb


Categories